Y si entramos a discutir el tema de los tríos y las rupturas, un día hablamos del polyamory y de cómo, por desgracia, sigue estando mejor visto ponerle los cuernos a tu pareja que tener un amante con su feliz consentimiento. Hala.

Una altra cosa és quan la relació ja no funciona d’entrada, llavors buscar aquests jocs pot ser, més enllà d’un error, l’excusa per partir peres.

Però aquí parlem de relacions sanes, que funcionen, de persones que s’estimen. I en el cas de la peli, és el descobriment mutu de dues mitges taronges que encaixen perfectament, i aquí ve lo de peli romàntica.

Sobre les pelis que comentes, Crash no em va agradar en el seu moment, però fa molt que la vaig veure i la tinc per repassar. Tant Eyes wide shut com Lunas de hiel parlen de relacions destructives, el contrari de Secretary, però les dues em van agradar bastant.

Y claro que es una peli romántica, incluso puede llegar a ser “comedia” romántica. La comparación con Pretty Woman sería brillante si no la hubiera hecha la misma autora del relato original . De hecho, Pretty Woman es un remake encubierto de My Fair Lady, cosa que aún encaja más con la historia de Lee y Mr. Grey.

Pero be, deixe-m’ho aqui, que llavors les coses es malentenen, i l’enginyeria social inversa extreu dades allunyades (o no ) de la realitat.

Per cert, en el cami de The Secretary, recomano Crash de Kronemberg, eyes wide shut, i lunas de hiel (ho he escrit be?).

Jo, no sabes la ilusión que me hace que te haya gustado, snif. Sobre todo porque sé que eso, eres de los que el dolor/sangre/violencia por deporte no les va especialmente, y me encanta que hayas sabido ver la parte romática de la peli, que la tiene (y mucho!)

En serio, jos…

Precisament penso que és el contrari, la película mostra una normalització d’aquest tipus de relacions. Els seus personatges pensen que fan malament al principi, però descobreixen que els seus jocs poden ser normals i acceptables. I en el cas concret d’aquests personatges, fins i tot els resulta “sanadora” del seu malestar intern.

Però igual que un homosexual no és un malalt, un aficionat al S&M tampoc ho és, sempre que es respectin les regles del joc, excelentment resumides en la frase Safe, sane and consensual.

No entenc això que duis del “comportament humà que per sort hem deixat enrera”. Si et refereixes a la dominació de la dona per l’home, malauradament no ha quedat enrera i a les notícies tenim a diari mostres que no és així. Però el S&M no té res a veure, primer perquè els rols poden canviar, pot ser ella perfectament la dominadora i ell el dominat, i, segon, per aquest mateix principi del “segur, sà i consensuat”. Un maltracte no és cap d’aquestes tres coses.

L’addicció també és un tema diferent. Qui té personalitat addicta està malalt, i l’addicció l’expressarà igual amb el S&M o el sexe en general, com amb el joc o amb les drogues, amb el problema que implicar una altra persona en una addicció porta molts problemes.

Després sembla que només parlis del plaer del sàdic, però oblides que sovint el plaer del masoquista pot ser fins i tot més gran.

Sobre la última frase:

Total, que es un tema que dona per parlar molt, i que no es pot deixar anar com una experiencia mes a practicar amb la parella, ja que pot ser tan perillos com una relacio de trio o d’intercanvi.

… només vull recordar els principis de les regles del joc (SSC), si no fa mal irreparable i tots dos estem d’acord i assumim els riscos per igual, no hi ha res que no es pugui fer. I això val per totes les pràctiques que dius.